RESIDÈNCIA SENSE ACTIVITAT LUCRATIVA Pot ser resident sense activitat lucrativa al Principat d’Andorra tota persona física que no tingui la nacionalitat andorrana i que estableixi la seva residència principal i real a Andorra durant almenys 90 dies per any natural sense exercir-hi cap activitat laboral o professional, si bé el resident pot desenvolupar les activitats necessàries per la gestió del seu propi patrimoni i les funcions que li corresponguin com a administrador de les entitats en el capital o en els fons propis de les quals tingui una participació igual o superior al 50% i sempre que el càrrec d’Administrador no sigui remunerat. Requisits per a l'obtenció d’un permís de residència sense activitat lucrativa - Ser major d’edat o menor emancipat i no estar incapacitat - Acreditació del mitjans econòmics suficients per viure establerts reglamentàriament - Justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura d’assegurança per malaltia, incapacitat i jubilació per la persona sol·licitant i per a les persones al seu càrrec - Demostrar documentalment ésser propietari o llogater d’un habitatge - Compromís per escrit de fixar la residència principal i efectiva al Principat d’Andorra i de mantenir en vigor el contracte d’assegurança - Inversió d’almenys 400.000€ en alguna de les tipologies d’actius que s’indiquen a continuació: a) Béns immobles situats a Andorra b) Participacions en el capital social o en fons propis d’entitats residents a Andorra c) Instruments de deute emesos per entitats residents a Andorra d) Instruments de deute emesos per qualsevol Administració Pública d’Andorra e) Dipòsits no remunerats en l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) - Fer efectiu i dipositar a l’ Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) l’import de 50.000€ no remunerats, més 10.000€ per cadascuna de les persones al seu càrrec - Compromís per escrit de fer efectiva la inversió mínima de 400.000€ en un termini màxim de 6 mesos RESIDÈNCIA PER A PROFESSIONALS AMB PROJECCIÓ INTERNACIONAL Es considera professional amb projecció internacional la persona física que no té la nacionalitat andorrana i que estableix la seva residència principal i efectiva a Andorra durant almenys 90 dies per any natural per desenvolupar una activitat professional en els termes següents: - Que la seu o la base des de la qual es desenvolupi l’activitat professional estigui situada a Andorra - Que en el desenvolupament de la seva activitat professional a Andorra, el professional amb projecció internacional compti com amb una persona contractada en règim laboral - Que els serveis prestats pel professional amb projecció internacional tinguin com a destinataris principalment persones o entitats no residents a Andorra (almenys el 85% dels serveis prestats han d’ésser utilitzats en qualsevol país o territori diferent de l’Andorrà) Requisits per a l'obtenció d’un permís de residència per a professionals amb projecció internacional - Ser major d’edat o menor emancipat i no estar incapacitat - Acreditar la viabilitat econòmica del projecte que es pretén iniciar i demostrar que el projecte generarà els recursos econòmics suficients determinats reglamentàriament per a poder residir a Andorra, tant al professional amb projecció internacional com a les persones a càrrec seu, per tot el temps de vigència de la residència per raons professionals - Que l’activitat professional a desenvolupar s’emmarqui en alguns dels sectors fixats reglamentàriament que permetin satisfer les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia Andorrana i que el professional amb projecció internacional compti amb els requisits de qualificació i experiència professional en el sector de l’activitat a desenvolupar determinats reglamentàriament - Justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura i assegurança per malaltia, incapacitat i vellesa per la persona sol·licitant i per a les persones al seu càrrec - Demostrar documentalment ésser propietari o llogater d’un habitatge - Compromís per escrit de fixar la residència principal i efectiva al Principat d’Andorra i de mantenir en vigor el contracte d’assegurança - Fer efectiu i dipositar a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) l’import de 50.000€ no remunerats, més 10.000€ per cadascuna de les persones al seu càrrec RESIDÈNCIA PER RAONS D’INTERÈS CIENTÍFIC, CULTURAL I ESPORTIU Es considera resident per raons d’interès científic, cultural i esportiu, la persona física estrangera que gaudeix del reconeixement internacional pel seu talent en el món de la ciència, la cultura o els esports i que estableix la seva residència principal i efectiva a Andorra durant almenys 90 dies per any natural. Les persones titulars de dita residència, poden continuar desenvolupant les activitats professionals que li siguin pròpies, sempre que tinguin com a destinataris principals persones o entitats no residents a Andorra (almenys el 85% dels serveis prestats han d’ésser utilitzats en qualsevol país o territori diferent de l’Andorrà). Requisits per a l'obtenció d’un permís de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu: - Ser major d’edat o menor emancipat i no estar incapacitat - Acreditar que l’activitat a desenvolupar en el camp de la ciència, la cultura o l’esport, permetrà generar els recursos econòmics suficients, determinats reglamentàriament, perquè tant el resident com les persones a càrrec seu puguin residir al Principat d’Andorra durant tot el temps de vigència de la residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu - Justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura i assegurança per malaltia, incapacitat i vellesa per la persona sol·licitant i per a les persones al seu càrrec - Demostrar documentalment ésser propietari o llogater d’un habitatge - Compromís per escrit de fixar la residència principal i efectiva al Principat d’Andorra i de mantenir en vigor el contracte d’assegurança - Fer efectiu i dipositar a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) l’import de 50.000€ no remunerats, més 10.000€ per cadascuna de les persones al seu càrrecDestinem gran part de la nostra vida dedicant-nos al nostre desenvolupament professional o a la gestió de negocis, es a dir, treballant; amb l’expectació que arribarà un dia en què podrem descansar, gaudint així del patrimoni que haguem acumulat, i podent dedicar més temps a altres aspectes primordials com la família, o fins i tot, diferents hobbies i aficions (això ja depèn de les preferències de cadascú). És per això que la jubilació d’un individu és un aspecte fonamental. Els objectius que solen tindre les persones per gaudir d’una jubilació idíl·lica es basen en trobar un emplaçament idoni per ells, que depenent del perfil varia entre un entorn més litoral i coster, o bé més rural o de muntanya. En qualsevol cas, es desitgen emplaçaments on existeixi un alt nivell de serveis i on la seguretat i la tranquil·litat del ciutadà també siguin més que notables. L’altre factor, el qual sol tindre encara més importància, radica en tenir la tranquil·litat de poder gaudir d’un patrimoni o unes rendes que satisfacin les nostres necessitats, és a dir, un factor purament econòmic. Enfocant-nos ja en aquelles persones que prefereixen un entorn de muntanya, segur, i amb un alt nivell de serveis (on Andorra encaixa a la perfecció), el factor a desenvolupar és l’econòmic. El que es desitja és maximitzar el rendiment net que genera aquell capital que havíem estat preservant durant tota la vida, les nostres inversions, i és en aquest punt on la tributació a la qual estiguin sotmeses aquestes rendes, i el capital que les genera, esdevé un factor clau.No cal dir que Andorra és una jurisdicció fiscalment atractiva. El nostre sistema fiscal, es caracteritza per un IRPF progressiu amb un tipus màxim del 10%, el qual admet una planificació fiscal eficient (per exemple, exempcions en gran part dels guanys patrimonials de caràcter financer), inexistència tant d’impost sobre el patrimoni, com de successions i donacions; a més s’apliquen uns tipus molt baixos a la tributació indirecta. Si ho comparem amb la càrrega fiscal que se suporta a països veïns com són França o Espanya, la diferència és substancial: pel que fa l’IRPF els tipus màxims superen el 50% a França i a Espanya, segons la comunitat autònoma on es resideixi, podent arribar fins a un 56%. Per altra banda, quant a l’impost sobre el patrimoni, a França el tipus màxim arriba a un 1,5%; mentre que a Espanya, també depenent de la comunitat autònoma, poden arribar fins a un 2,75%. En general, durant la nostra jubilació la renda disponible serà més elevada en cas que siguem residents fiscals andorrans. Si afegim la variable relativa a l’entorn econòmic que estan vivint la resta de països veïns, que reflecteix un increment de deute públic sistèmic (amb la corresponent càrrega d’interessos que minven els pressupostos), l’expectativa tant a mig com llarg termini és que la càrrega fiscal anirà en augment, incrementant així més la tributació de grans patrimonis. Segurament, molts dels lectors no residents a Andorra que preveuen una jubilació imminent, o que ja s’han jubilat, potser ja estan començant a valorar traslladar-se a Andorra. En aquest sentit, s’han de considerar diferents factors: En primer lloc, cal destacar que tenen la condició de residents fiscals en territori andorrà aquelles persones que: (i) romanguin més de 183 dies, durant l’any natural, en el territori andorrà, o bé aquelles que (ii) tinguin en territori andorrà el nucli principal o la base de les seves activitats, o els seus interessos econòmics de manera directa o indirecta. Existeix també un supòsit de presumpció que admet prova en contra quan, d’acord amb els criteris anteriors, sigui resident fiscal a Andorra el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat. Val a dir, que la Llei de l’IRPF andorrà té molts punts en comú a les aplicables als països OCDE, i en particular a l’espanyola. Entre els símils trobem el criteri de «residència fiscal», i en molts casos es pot donar una situació de «dualitat de residències», que es tradueix en què dues jurisdiccions consideren que el mateix contribuent resideix al mateix cop en les seves respectives jurisdiccions. Aquest és un tema força delicat, que es pot resoldre en cas d’existència de Conveni per evitar la Doble Imposició (en endavant, CDI), aplicant els criteris de residència que s’hagin establert mitjançant el mateix, així com les normes de «desempat» (‘tie break rules’) aplicables a casos de dualitat. Destacar que el Principat ha subscrit en els últims anys diferents CDI’s, com són els casos d’Espanya i França, que mitjançant les normes de ‘desempat’ establertes, han aportat una gran seguretat jurídica a l’hora d’afrontar una possible situació de dualitat de residències. La segona opció a afrontar en el procés de canvi de residència és l’aplicació d’un possible guany patrimonial per canvi de residència, el que al món fiscal es denomina com ‘exit tax’. Són molts els països que inclouen aquest supòsit de tributació, encara que s’aplicarà depenent del valor dels actius que tinguem en el país de sortida, així com de la seva naturalesa i el grau de participació que tinguem sobre aquests. Un cop s’ha traslladat degudament i efectivament la residència, el contribuent ja esdevé resident fiscal a efectes andorrans, fet que comporta no només gaudir dels avantatges fiscals abans esmentats, sinó també poder invocar els beneficis dels CDI’s subscrits per Andorra. En el cas del tractament de les pensions, en gran part dels casos només estaran subjectes a tributació en l’estat de residència del beneficiari (en aquest cas, Andorra), és a dir, que no estaran subjectes a retenció al país d’origen. No és feina fàcil, i en molts casos comporta sacrificis de caràcter sentimental, com llogar o vendre l’habitatge que teníem al país de sortida, possible pèrdua de la proximitat amb l’entorn familiar, etc. Però la qualitat de vida, l’entorn d’Andorra i altres avantatges com les anteriorment esmentades ho compensen. Per altra banda, el Principat també està interessat en acollir a aquest perfil de jubilats, persones amb un patrimoni mitjà o alt (la tramitació del permís migratori ja exigeix un mínim d’inversió en el país de 400.000 euros), que són consumidors de béns, serveis i béns d’inversió. Situació que, al nostre parer, encaixa perfectament en la transformació que està vivint el país.

Destinem gran part de la nostra vida dedicant-nos al nostre desenvolupament professional o a la gestió de negocis, es a dir, treballant; amb l’expectació que arribarà un dia en què podrem descansar, gaudint així del patrimoni que haguem acumulat, i podent dedicar més temps a altres aspectes primordials com la família, o fins i tot, diferents hobbies i aficions (això ja depèn de les preferències de cadascú). És per això que la jubilació d’un individu és un aspecte fonamental.
Els objectius que solen tindre les persones per gaudir d’una jubilació idíl·lica es basen en trobar un emplaçament idoni per ells, que depenent del perfil varia entre un entorn més litoral i coster, o bé més rural o de muntanya. En qualsevol cas, es desitgen emplaçaments on existeixi un alt nivell de serveis i on la seguretat i la tranquil·litat del ciutadà també siguin més que notables. L’altre factor, el qual sol tindre encara més importància, radica en tenir la tranquil·litat de poder gaudir d’un patrimoni o unes rendes que satisfacin les nostres necessitats, és a dir, un factor purament econòmic.
Enfocant-nos ja en aquelles persones que prefereixen un entorn de muntanya, segur, i amb un alt nivell de serveis (on Andorra encaixa a la perfecció), el factor a desenvolupar és l’econòmic. El que es desitja és maximitzar el rendiment net que genera aquell capital que havíem estat preservant durant tota la vida, les nostres inversions, i és en aquest punt on la tributació a la qual estiguin sotmeses aquestes rendes, i el capital que les genera, esdevé un factor clau.No cal dir que Andorra és una jurisdicció fiscalment atractiva. El nostre sistema fiscal, es caracteritza per un IRPF progressiu amb un tipus màxim del 10%, el qual admet una planificació fiscal eficient (per exemple, exempcions en gran part dels guanys patrimonials de caràcter financer), inexistència tant d’impost sobre el patrimoni, com de successions i donacions; a més s’apliquen uns tipus molt baixos a la tributació indirecta. Si ho comparem amb la càrrega fiscal que se suporta a països veïns com són França o Espanya, la diferència és substancial: pel que fa l’IRPF els tipus màxims superen el 50% a França i a Espanya, segons la comunitat autònoma on es resideixi, podent arribar fins a un 56%. Per altra banda, quant a l’impost sobre el patrimoni, a França el tipus màxim arriba a un 1,5%; mentre que a Espanya, també depenent de la comunitat autònoma, poden arribar fins a un 2,75%.
En general, durant la nostra jubilació la renda disponible serà més elevada en cas que siguem residents fiscals andorrans. Si afegim la variable relativa a l’entorn econòmic que estan vivint la resta de països veïns, que reflecteix un increment de deute públic sistèmic (amb la corresponent càrrega d’interessos que minven els pressupostos), l’expectativa tant a mig com llarg termini és que la càrrega fiscal anirà en augment, incrementant així més la tributació de grans patrimonis.
Segurament, molts dels lectors no residents a Andorra que preveuen una jubilació imminent, o que ja s’han jubilat, potser ja estan començant a valorar traslladar-se a Andorra. En aquest sentit, s’han de considerar diferents factors:
En primer lloc, cal destacar que tenen la condició de residents fiscals en territori andorrà aquelles persones que: (i) romanguin més de 183 dies, durant l’any natural, en el territori andorrà, o bé aquelles que (ii) tinguin en territori andorrà el nucli principal o la base de les seves activitats, o els seus interessos econòmics de manera directa o indirecta. Existeix també un supòsit de presumpció que admet prova en contra quan, d’acord amb els criteris anteriors, sigui resident fiscal a Andorra el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat.
Val a dir, que la Llei de l’IRPF andorrà té molts punts en comú a les aplicables als països OCDE, i en particular a l’espanyola. Entre els símils trobem el criteri de «residència fiscal», i en molts casos es pot donar una situació de «dualitat de residències», que es tradueix en què dues jurisdiccions consideren que el mateix contribuent resideix al mateix cop en les seves respectives jurisdiccions. Aquest és un tema força delicat, que es pot resoldre en cas d’existència de Conveni per evitar la Doble Imposició (en endavant, CDI), aplicant els criteris de residència que s’hagin establert mitjançant el mateix, així com les normes de «desempat» (‘tie break rules’) aplicables a casos de dualitat. Destacar que el Principat ha subscrit en els últims anys diferents CDI’s, com són els casos d’Espanya i França, que mitjançant les normes de ‘desempat’ establertes, han aportat una gran seguretat jurídica a l’hora d’afrontar una possible situació de dualitat de residències.
La segona opció a afrontar en el procés de canvi de residència és l’aplicació d’un possible guany patrimonial per canvi de residència, el que al món fiscal es denomina com ‘exit tax’. Són molts els països que inclouen aquest supòsit de tributació, encara que s’aplicarà depenent del valor dels actius que tinguem en el país de sortida, així com de la seva naturalesa i el grau de participació que tinguem sobre aquests.
Un cop s’ha traslladat degudament i efectivament la residència, el contribuent ja esdevé resident fiscal a efectes andorrans, fet que comporta no només gaudir dels avantatges fiscals abans esmentats, sinó també poder invocar els beneficis dels CDI’s subscrits per Andorra. En el cas del tractament de les pensions, en gran part dels casos només estaran subjectes a tributació en l’estat de residència del beneficiari (en aquest cas, Andorra), és a dir, que no estaran subjectes a retenció al país d’origen.
No és feina fàcil, i en molts casos comporta sacrificis de caràcter sentimental, com llogar o vendre l’habitatge que teníem al país de sortida, possible pèrdua de la proximitat amb l’entorn familiar, etc. Però la qualitat de vida, l’entorn d’Andorra i altres avantatges com les anteriorment esmentades ho compensen.
Per altra banda, el Principat també està interessat en acollir a aquest perfil de jubilats, persones amb un patrimoni mitjà o alt (la tramitació del permís migratori ja exigeix un mínim d’inversió en el país de 400.000 euros), que són consumidors de béns, serveis i béns d’inversió. Situació que, al nostre parer, encaixa perfectament en la transformació que està vivint el país.

FUENTE:  https://www.elperiodic.ad/opinio/article/56355/escollir-andorra-com-a-opcio-per-a-la-jubilacio