Convenio entre España y Andorra para prevenir la evasión fiscal

Convenio entre España y Andorra para prevenir la evasión fiscal De todos es conocida la obligación que ha existido por parte de un cliente que tengamos en Andorra, a realizar una retención del 10% en concepto del Impuesto sobre la Renta de No Residentes (IRNR) fiscales, sobre nuestras facturas. Dicha retención era ingresada en la Hacienda Andorrana y posteriormente  “recuperada” por parte nuestra a través del Impuesto de Sociedades (en función del cumplimiento de una serie de requisitos), aplicándonos una deducción por doble imposición. Pues bien, en virtud del  Convenio firmado el 8 de enero de 2015 entre el Principado de Andorra y el Reino de España para evitar la doble imposición en materia de impuestos sobre la renta y prevenir la evasión fiscal (CDI), y que ha entrado en vigor el  pasado 26 de febrero de 2016, a partir de este fecha, nuestros clientes andorranos, no tendrán que realizar las retención del 10% en concepto de IRNR a nuestras facturas. En caso de que recibamos facturas de proveedores andorranos, tampoco deberemos retener el 24% en concepto de IRNR. El único requisito existente es que estamos obligados a remitirle a nuestro cliente, con cada factura, un certificado que acredite que nuestra residencia fiscal radica en España. Dicho certificado se solicitará en la página web de Hacienda.

Convenio entre España y Andorra para prevenir la evasión fiscal
De todos es conocida la obligación que ha existido por parte de un cliente que tengamos en Andorra, a realizar una retención del 10% en concepto del Impuesto sobre la Renta de No Residentes (IRNR) fiscales, sobre nuestras facturas. Dicha retención era ingresada en la Hacienda Andorrana y posteriormente  “recuperada” por parte nuestra a través del Impuesto de Sociedades (en función del cumplimiento de una serie de requisitos), aplicándonos una deducción por doble imposición.

Pues bien, en virtud del  Convenio firmado el 8 de enero de 2015 entre el Principado de Andorra y el Reino de España para evitar la doble imposición en materia de impuestos sobre la renta y prevenir la evasión fiscal (CDI), y que ha entrado en vigor el  pasado 26 de febrero de 2016, a partir de este fecha, nuestros clientes andorranos, no tendrán que realizar las retención del 10% en concepto de IRNR a nuestras facturas. En caso de que recibamos facturas de proveedores andorranos, tampoco deberemos retener el 24% en concepto de IRNR.

El único requisito existente es que estamos obligados a remitirle a nuestro cliente, con cada factura, un certificado que acredite que nuestra residencia fiscal radica en España. Dicho certificado se solicitará en la página web de Hacienda.

Escollir Andorra com a opció per a la jubilació

RESIDÈNCIA SENSE ACTIVITAT LUCRATIVA Pot ser resident sense activitat lucrativa al Principat d’Andorra tota persona física que no tingui la nacionalitat andorrana i que estableixi la seva residència principal i real a Andorra durant almenys 90 dies per any natural sense exercir-hi cap activitat laboral o professional, si bé el resident pot desenvolupar les activitats necessàries per la gestió del seu propi patrimoni i les funcions que li corresponguin com a administrador de les entitats en el capital o en els fons propis de les quals tingui una participació igual o superior al 50% i sempre que el càrrec d’Administrador no sigui remunerat. Requisits per a l'obtenció d’un permís de residència sense activitat lucrativa - Ser major d’edat o menor emancipat i no estar incapacitat - Acreditació del mitjans econòmics suficients per viure establerts reglamentàriament - Justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura d’assegurança per malaltia, incapacitat i jubilació per la persona sol·licitant i per a les persones al seu càrrec - Demostrar documentalment ésser propietari o llogater d’un habitatge - Compromís per escrit de fixar la residència principal i efectiva al Principat d’Andorra i de mantenir en vigor el contracte d’assegurança - Inversió d’almenys 400.000€ en alguna de les tipologies d’actius que s’indiquen a continuació: a) Béns immobles situats a Andorra b) Participacions en el capital social o en fons propis d’entitats residents a Andorra c) Instruments de deute emesos per entitats residents a Andorra d) Instruments de deute emesos per qualsevol Administració Pública d’Andorra e) Dipòsits no remunerats en l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) - Fer efectiu i dipositar a l’ Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) l’import de 50.000€ no remunerats, més 10.000€ per cadascuna de les persones al seu càrrec - Compromís per escrit de fer efectiva la inversió mínima de 400.000€ en un termini màxim de 6 mesos RESIDÈNCIA PER A PROFESSIONALS AMB PROJECCIÓ INTERNACIONAL Es considera professional amb projecció internacional la persona física que no té la nacionalitat andorrana i que estableix la seva residència principal i efectiva a Andorra durant almenys 90 dies per any natural per desenvolupar una activitat professional en els termes següents: - Que la seu o la base des de la qual es desenvolupi l’activitat professional estigui situada a Andorra - Que en el desenvolupament de la seva activitat professional a Andorra, el professional amb projecció internacional compti com amb una persona contractada en règim laboral - Que els serveis prestats pel professional amb projecció internacional tinguin com a destinataris principalment persones o entitats no residents a Andorra (almenys el 85% dels serveis prestats han d’ésser utilitzats en qualsevol país o territori diferent de l’Andorrà) Requisits per a l'obtenció d’un permís de residència per a professionals amb projecció internacional - Ser major d’edat o menor emancipat i no estar incapacitat - Acreditar la viabilitat econòmica del projecte que es pretén iniciar i demostrar que el projecte generarà els recursos econòmics suficients determinats reglamentàriament per a poder residir a Andorra, tant al professional amb projecció internacional com a les persones a càrrec seu, per tot el temps de vigència de la residència per raons professionals - Que l’activitat professional a desenvolupar s’emmarqui en alguns dels sectors fixats reglamentàriament que permetin satisfer les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia Andorrana i que el professional amb projecció internacional compti amb els requisits de qualificació i experiència professional en el sector de l’activitat a desenvolupar determinats reglamentàriament - Justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura i assegurança per malaltia, incapacitat i vellesa per la persona sol·licitant i per a les persones al seu càrrec - Demostrar documentalment ésser propietari o llogater d’un habitatge - Compromís per escrit de fixar la residència principal i efectiva al Principat d’Andorra i de mantenir en vigor el contracte d’assegurança - Fer efectiu i dipositar a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) l’import de 50.000€ no remunerats, més 10.000€ per cadascuna de les persones al seu càrrec RESIDÈNCIA PER RAONS D’INTERÈS CIENTÍFIC, CULTURAL I ESPORTIU Es considera resident per raons d’interès científic, cultural i esportiu, la persona física estrangera que gaudeix del reconeixement internacional pel seu talent en el món de la ciència, la cultura o els esports i que estableix la seva residència principal i efectiva a Andorra durant almenys 90 dies per any natural. Les persones titulars de dita residència, poden continuar desenvolupant les activitats professionals que li siguin pròpies, sempre que tinguin com a destinataris principals persones o entitats no residents a Andorra (almenys el 85% dels serveis prestats han d’ésser utilitzats en qualsevol país o territori diferent de l’Andorrà). Requisits per a l'obtenció d’un permís de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu: - Ser major d’edat o menor emancipat i no estar incapacitat - Acreditar que l’activitat a desenvolupar en el camp de la ciència, la cultura o l’esport, permetrà generar els recursos econòmics suficients, determinats reglamentàriament, perquè tant el resident com les persones a càrrec seu puguin residir al Principat d’Andorra durant tot el temps de vigència de la residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu - Justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura i assegurança per malaltia, incapacitat i vellesa per la persona sol·licitant i per a les persones al seu càrrec - Demostrar documentalment ésser propietari o llogater d’un habitatge - Compromís per escrit de fixar la residència principal i efectiva al Principat d’Andorra i de mantenir en vigor el contracte d’assegurança - Fer efectiu i dipositar a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) l’import de 50.000€ no remunerats, més 10.000€ per cadascuna de les persones al seu càrrecDestinem gran part de la nostra vida dedicant-nos al nostre desenvolupament professional o a la gestió de negocis, es a dir, treballant; amb l’expectació que arribarà un dia en què podrem descansar, gaudint així del patrimoni que haguem acumulat, i podent dedicar més temps a altres aspectes primordials com la família, o fins i tot, diferents hobbies i aficions (això ja depèn de les preferències de cadascú). És per això que la jubilació d’un individu és un aspecte fonamental. Els objectius que solen tindre les persones per gaudir d’una jubilació idíl·lica es basen en trobar un emplaçament idoni per ells, que depenent del perfil varia entre un entorn més litoral i coster, o bé més rural o de muntanya. En qualsevol cas, es desitgen emplaçaments on existeixi un alt nivell de serveis i on la seguretat i la tranquil·litat del ciutadà també siguin més que notables. L’altre factor, el qual sol tindre encara més importància, radica en tenir la tranquil·litat de poder gaudir d’un patrimoni o unes rendes que satisfacin les nostres necessitats, és a dir, un factor purament econòmic. Enfocant-nos ja en aquelles persones que prefereixen un entorn de muntanya, segur, i amb un alt nivell de serveis (on Andorra encaixa a la perfecció), el factor a desenvolupar és l’econòmic. El que es desitja és maximitzar el rendiment net que genera aquell capital que havíem estat preservant durant tota la vida, les nostres inversions, i és en aquest punt on la tributació a la qual estiguin sotmeses aquestes rendes, i el capital que les genera, esdevé un factor clau.No cal dir que Andorra és una jurisdicció fiscalment atractiva. El nostre sistema fiscal, es caracteritza per un IRPF progressiu amb un tipus màxim del 10%, el qual admet una planificació fiscal eficient (per exemple, exempcions en gran part dels guanys patrimonials de caràcter financer), inexistència tant d’impost sobre el patrimoni, com de successions i donacions; a més s’apliquen uns tipus molt baixos a la tributació indirecta. Si ho comparem amb la càrrega fiscal que se suporta a països veïns com són França o Espanya, la diferència és substancial: pel que fa l’IRPF els tipus màxims superen el 50% a França i a Espanya, segons la comunitat autònoma on es resideixi, podent arribar fins a un 56%. Per altra banda, quant a l’impost sobre el patrimoni, a França el tipus màxim arriba a un 1,5%; mentre que a Espanya, també depenent de la comunitat autònoma, poden arribar fins a un 2,75%. En general, durant la nostra jubilació la renda disponible serà més elevada en cas que siguem residents fiscals andorrans. Si afegim la variable relativa a l’entorn econòmic que estan vivint la resta de països veïns, que reflecteix un increment de deute públic sistèmic (amb la corresponent càrrega d’interessos que minven els pressupostos), l’expectativa tant a mig com llarg termini és que la càrrega fiscal anirà en augment, incrementant així més la tributació de grans patrimonis. Segurament, molts dels lectors no residents a Andorra que preveuen una jubilació imminent, o que ja s’han jubilat, potser ja estan començant a valorar traslladar-se a Andorra. En aquest sentit, s’han de considerar diferents factors: En primer lloc, cal destacar que tenen la condició de residents fiscals en territori andorrà aquelles persones que: (i) romanguin més de 183 dies, durant l’any natural, en el territori andorrà, o bé aquelles que (ii) tinguin en territori andorrà el nucli principal o la base de les seves activitats, o els seus interessos econòmics de manera directa o indirecta. Existeix també un supòsit de presumpció que admet prova en contra quan, d’acord amb els criteris anteriors, sigui resident fiscal a Andorra el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat. Val a dir, que la Llei de l’IRPF andorrà té molts punts en comú a les aplicables als països OCDE, i en particular a l’espanyola. Entre els símils trobem el criteri de «residència fiscal», i en molts casos es pot donar una situació de «dualitat de residències», que es tradueix en què dues jurisdiccions consideren que el mateix contribuent resideix al mateix cop en les seves respectives jurisdiccions. Aquest és un tema força delicat, que es pot resoldre en cas d’existència de Conveni per evitar la Doble Imposició (en endavant, CDI), aplicant els criteris de residència que s’hagin establert mitjançant el mateix, així com les normes de «desempat» (‘tie break rules’) aplicables a casos de dualitat. Destacar que el Principat ha subscrit en els últims anys diferents CDI’s, com són els casos d’Espanya i França, que mitjançant les normes de ‘desempat’ establertes, han aportat una gran seguretat jurídica a l’hora d’afrontar una possible situació de dualitat de residències. La segona opció a afrontar en el procés de canvi de residència és l’aplicació d’un possible guany patrimonial per canvi de residència, el que al món fiscal es denomina com ‘exit tax’. Són molts els països que inclouen aquest supòsit de tributació, encara que s’aplicarà depenent del valor dels actius que tinguem en el país de sortida, així com de la seva naturalesa i el grau de participació que tinguem sobre aquests. Un cop s’ha traslladat degudament i efectivament la residència, el contribuent ja esdevé resident fiscal a efectes andorrans, fet que comporta no només gaudir dels avantatges fiscals abans esmentats, sinó també poder invocar els beneficis dels CDI’s subscrits per Andorra. En el cas del tractament de les pensions, en gran part dels casos només estaran subjectes a tributació en l’estat de residència del beneficiari (en aquest cas, Andorra), és a dir, que no estaran subjectes a retenció al país d’origen. No és feina fàcil, i en molts casos comporta sacrificis de caràcter sentimental, com llogar o vendre l’habitatge que teníem al país de sortida, possible pèrdua de la proximitat amb l’entorn familiar, etc. Però la qualitat de vida, l’entorn d’Andorra i altres avantatges com les anteriorment esmentades ho compensen. Per altra banda, el Principat també està interessat en acollir a aquest perfil de jubilats, persones amb un patrimoni mitjà o alt (la tramitació del permís migratori ja exigeix un mínim d’inversió en el país de 400.000 euros), que són consumidors de béns, serveis i béns d’inversió. Situació que, al nostre parer, encaixa perfectament en la transformació que està vivint el país.

Destinem gran part de la nostra vida dedicant-nos al nostre desenvolupament professional o a la gestió de negocis, es a dir, treballant; amb l’expectació que arribarà un dia en què podrem descansar, gaudint així del patrimoni que haguem acumulat, i podent dedicar més temps a altres aspectes primordials com la família, o fins i tot, diferents hobbies i aficions (això ja depèn de les preferències de cadascú). És per això que la jubilació d’un individu és un aspecte fonamental.
Els objectius que solen tindre les persones per gaudir d’una jubilació idíl·lica es basen en trobar un emplaçament idoni per ells, que depenent del perfil varia entre un entorn més litoral i coster, o bé més rural o de muntanya. En qualsevol cas, es desitgen emplaçaments on existeixi un alt nivell de serveis i on la seguretat i la tranquil·litat del ciutadà també siguin més que notables. L’altre factor, el qual sol tindre encara més importància, radica en tenir la tranquil·litat de poder gaudir d’un patrimoni o unes rendes que satisfacin les nostres necessitats, és a dir, un factor purament econòmic.
Enfocant-nos ja en aquelles persones que prefereixen un entorn de muntanya, segur, i amb un alt nivell de serveis (on Andorra encaixa a la perfecció), el factor a desenvolupar és l’econòmic. El que es desitja és maximitzar el rendiment net que genera aquell capital que havíem estat preservant durant tota la vida, les nostres inversions, i és en aquest punt on la tributació a la qual estiguin sotmeses aquestes rendes, i el capital que les genera, esdevé un factor clau.No cal dir que Andorra és una jurisdicció fiscalment atractiva. El nostre sistema fiscal, es caracteritza per un IRPF progressiu amb un tipus màxim del 10%, el qual admet una planificació fiscal eficient (per exemple, exempcions en gran part dels guanys patrimonials de caràcter financer), inexistència tant d’impost sobre el patrimoni, com de successions i donacions; a més s’apliquen uns tipus molt baixos a la tributació indirecta. Si ho comparem amb la càrrega fiscal que se suporta a països veïns com són França o Espanya, la diferència és substancial: pel que fa l’IRPF els tipus màxims superen el 50% a França i a Espanya, segons la comunitat autònoma on es resideixi, podent arribar fins a un 56%. Per altra banda, quant a l’impost sobre el patrimoni, a França el tipus màxim arriba a un 1,5%; mentre que a Espanya, també depenent de la comunitat autònoma, poden arribar fins a un 2,75%.
En general, durant la nostra jubilació la renda disponible serà més elevada en cas que siguem residents fiscals andorrans. Si afegim la variable relativa a l’entorn econòmic que estan vivint la resta de països veïns, que reflecteix un increment de deute públic sistèmic (amb la corresponent càrrega d’interessos que minven els pressupostos), l’expectativa tant a mig com llarg termini és que la càrrega fiscal anirà en augment, incrementant així més la tributació de grans patrimonis.
Segurament, molts dels lectors no residents a Andorra que preveuen una jubilació imminent, o que ja s’han jubilat, potser ja estan començant a valorar traslladar-se a Andorra. En aquest sentit, s’han de considerar diferents factors:
En primer lloc, cal destacar que tenen la condició de residents fiscals en territori andorrà aquelles persones que: (i) romanguin més de 183 dies, durant l’any natural, en el territori andorrà, o bé aquelles que (ii) tinguin en territori andorrà el nucli principal o la base de les seves activitats, o els seus interessos econòmics de manera directa o indirecta. Existeix també un supòsit de presumpció que admet prova en contra quan, d’acord amb els criteris anteriors, sigui resident fiscal a Andorra el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat.
Val a dir, que la Llei de l’IRPF andorrà té molts punts en comú a les aplicables als països OCDE, i en particular a l’espanyola. Entre els símils trobem el criteri de «residència fiscal», i en molts casos es pot donar una situació de «dualitat de residències», que es tradueix en què dues jurisdiccions consideren que el mateix contribuent resideix al mateix cop en les seves respectives jurisdiccions. Aquest és un tema força delicat, que es pot resoldre en cas d’existència de Conveni per evitar la Doble Imposició (en endavant, CDI), aplicant els criteris de residència que s’hagin establert mitjançant el mateix, així com les normes de «desempat» (‘tie break rules’) aplicables a casos de dualitat. Destacar que el Principat ha subscrit en els últims anys diferents CDI’s, com són els casos d’Espanya i França, que mitjançant les normes de ‘desempat’ establertes, han aportat una gran seguretat jurídica a l’hora d’afrontar una possible situació de dualitat de residències.
La segona opció a afrontar en el procés de canvi de residència és l’aplicació d’un possible guany patrimonial per canvi de residència, el que al món fiscal es denomina com ‘exit tax’. Són molts els països que inclouen aquest supòsit de tributació, encara que s’aplicarà depenent del valor dels actius que tinguem en el país de sortida, així com de la seva naturalesa i el grau de participació que tinguem sobre aquests.
Un cop s’ha traslladat degudament i efectivament la residència, el contribuent ja esdevé resident fiscal a efectes andorrans, fet que comporta no només gaudir dels avantatges fiscals abans esmentats, sinó també poder invocar els beneficis dels CDI’s subscrits per Andorra. En el cas del tractament de les pensions, en gran part dels casos només estaran subjectes a tributació en l’estat de residència del beneficiari (en aquest cas, Andorra), és a dir, que no estaran subjectes a retenció al país d’origen.
No és feina fàcil, i en molts casos comporta sacrificis de caràcter sentimental, com llogar o vendre l’habitatge que teníem al país de sortida, possible pèrdua de la proximitat amb l’entorn familiar, etc. Però la qualitat de vida, l’entorn d’Andorra i altres avantatges com les anteriorment esmentades ho compensen.
Per altra banda, el Principat també està interessat en acollir a aquest perfil de jubilats, persones amb un patrimoni mitjà o alt (la tramitació del permís migratori ja exigeix un mínim d’inversió en el país de 400.000 euros), que són consumidors de béns, serveis i béns d’inversió. Situació que, al nostre parer, encaixa perfectament en la transformació que està vivint el país.

FUENTE:  https://www.elperiodic.ad/opinio/article/56355/escollir-andorra-com-a-opcio-per-a-la-jubilacio

Dada la situación estratégica y fiscal del Principado de Andorra ofrece un gran atractivo para todas aquellas personas con rentas elevadas que deseen obtener la residencia fiscal en Andorra

Dada la situación estratégica y fiscal del Principado de Andorra, este país ofrece un gran atractivo para todas aquellas personas con rentas elevadas que deseen obtener la residencia fiscal en Andorra sin necesidad de trabajar en el país.

La condición de residente en Andorra permite al titular gozar, entre otros, de los siguientes derechos:

• Derecho a obtener la residencia en Andorra de sus familiares directos que convivan con él
• Derecho a abrir cuentas bancarias en Andorra con los privilegios de un residente
• Derecho a obtener el permiso de conducir andorrano
• Derecho a comprar un vehículo con baja imposición

En el Principado de Andorra existen las siguientes categorías de residencias sin trabajo:
Residencia sin actividad lucrativa
Residencia para profesionales con proyección internacional
Residencia por razones de interés científico, cultural o deportivo

RESIDENCIA SIN ACTIVIDAD LUCRATIVA  

Puede ser residente sin actividad lucrativa en el Principado de Andorra toda persona física que no tenga nacionalidad andorrana y que establezca su residencia principal y efectiva en Andorra durante al menos 90 días por año natural sin ejercer ninguna actividad laboral o profesional,  si bien el residente puede desarrollar las actividades necesarias para la gestión de su propio patrimonio y las funciones que le correspondan como administrador de las entidades en el capital o en los fondos propios de los cuales tenga una participación igual o superior al 50% y siempre que el cargo de administrador no sea remunerado.

Requisitos para la obtención de un permiso de residencia sin actividad lucrativa

– Ser mayor de edad o menor emancipado y no estar incapacitado
– Acreditación de medios económicos suficientes establecidos reglamentariamente
– Justificar y tener en vigencia para Andorra una cobertura y seguro por enfermedad, incapacidad y vejez para la persona solicitante y para las       personas a su cargo
– Demostrar documentalmente ser propietario o arrendatario de una vivienda
– Compromiso por escrito de fijar la residencia principal y efectiva en el Principado de Andorra y de mantener en vigor el contrato de seguro
– Inversión de al menos 400.000€ en alguna de las tipologías de activos que se indican a continuación:
           a)    Bienes inmuebles situados en Andorra
           b)    Participaciones en el capital social o fondos propios de entidades residentes en Andorra
           c)    Instrumentos de deuda emitidos por entidades residentes en Andorra
           d)    Instrumentos de deuda emitidos por cualquier Administración Pública de Andorra
           e)    Depósitos no remunerados en el Instituto Nacional Andorrano de Finanzas (INAF)
– Hacer efectivo y depositar en el Instituto Nacional Andorrano de Finanzas (INAF) el importe de 50.000€ no remunerados, más 10.000€ por cada       una de las personas a su cargo
– Compromiso por escrito de hacer efectiva la inversión mínima de 400.000€ en un plazo máximo de 6 meses

RESIDENCIA PARA PROFESIONALES CON PROYECCIÓN INTERNACIONAL

Se considera profesional con proyección internacional la persona física que no tiene la nacionalidad andorrana y que establezca su residencia principal y efectiva en Andorra durante al menos 90 días por año natural para desarrollar una actividad profesional en los términos siguientes:

– Que la sede o la base desde la cual se desarrolle la actividad profesional esté situada en Andorra
– Que en el desarrollo de su actividad profesional en Andorra, el profesional con proyección internacional cuente como máximo con una persona       contratada en régimen laboral
– Que los servicios prestados por el profesional con proyección internacional tengan como destinatarios principalmente personas o entidades no       residentes en Andorra (al menos el 85% de los servicios prestados han de ser utilizados en cualquier país o territorio diferente del andorrano)

Requisitos para la obtención de un permiso de residencia para profesionales con proyección internacional

– Ser mayor de edad o menor emancipado y no estar incapacitado
– Acreditar la viabilidad económica del proyecto que se pretende iniciar y demostrar que el proyecto generará los recursos económicos     suficientes determinados reglamentariamente para poder residir en Andorra, tanto al profesional con proyección internacional como a las       personas a su cargo, por todo el tiempo de vigencia de la residencia por razones profesionales
– Que la actividad profesional a desarrollar se enmarque en algunos de los sectores fijados reglamentariamente que permitan satisfacer las       necesidades cuantitativas y cualitativas de la economía andorrana y que el profesional con proyección internacional cuente con los requisitos de       cualificación y experiencia profesional en el sector de la actividad a desarrollar determinados reglamentariamente
– Justificar y tener en vigencia para Andorra una cobertura y seguro por enfermedad, incapacidad y vejez para la persona solicitante y para las       personas a su cargo
– Demostrar documentalmente ser el propietario o arrendatario de una vivienda
– Compromiso por escrito de fijar la residencia principal y efectiva en el Principado de Andorra y de mantener en vigor el contrato de seguro
– Hacer efectivo y depositar en el Instituto Nacional Andorrano de Finanzas (INAF) el importe de 50.000€ no remunerados, más 10.000€ por cada       una de las personas a su cargo

RESIDENCIA POR RAZONES DE INTERÉS CIENTÍFICO, CULTURAL Y DEPORTIVO

Se considera residente por razones de interés científico, cultural y deportivo, la persona física extranjera que goce de reconocimiento internacional por su talento en el mundo de la ciencia, la cultura o los deportes y que establezca su residencia principal en Andorra durante al menos 90 días por año natural.
Las personas titulares de dicha residencia, pueden continuar desarrollando las actividades profesionales que les sean propias, siempre que tengan como destinatarios principales personas o entidades no residentes en Andorra (al menos el 85% de los servicios prestados han de ser utilizados en cualquier país o territorio diferente al andorrano).

Requisitos para la obtención de un permiso de residencia por razones de interés científico, cultural y deportivo

– Ser mayor de edad o menor emancipado y no estar incapacitado
– Acreditar que la actividad a desarrollar en el campo de la ciencia, cultura o deporte, permitirá generar los recursos económicos suficientes,       determinados reglamentariamente, para que tanto el residente como las personas a su cargo puedan residir en el Principado de Andorra durante       todo el tiempo de vigencia de la residencia por razones de interés científico, cultural o deportivo
– Justificar y tener en vigencia para Andorra una cobertura y seguro por enfermedad, incapacidad y vejez para la persona solicitante y para las       personas a su cargo
– Demostrar documentalmente ser el propietario o el arrendatario de una vivienda
– Compromiso por escrito de fijar la residencia principal y efectiva en el Principado de Andorra y de mantener en vigor el contrato de seguro
– Hacer efectivo y depositar en el Instituto Nacional Andorrano de Finanzas (INAF) el importe de 50.000€ no remunerados, más 10.000€ por cada       una de las personas a su cargo

VENDA DIRECTE PROPIETARI LOCALS COMERCIALS A PEU DE PISTES PAS DE LA CASA ANDORRA O ESTUDIS A 50 M DE PISTES – PAS DE LA CASA EDIFICI CONSUEGRA O CASA UNIFAMILIAR AL CENTRE D´ANDORRA LA VELLA O APARTAMENT SITUAT A ESCALDES – EDIFICI MONTANYA

VENDA

DIRECTE PROPIETARI

LOCALS COMERCIALS A PEU DE PISTES – PAS DE LA CASA

EDIFICI DOLSA:

Planta semisoterrani 1er (restaurant) de 133,- m2 688.000,- €

Planta semisoterrani 2º (lloguer esquís) de 133,- m2 457.000,- €

-O-

ESTUDIS A 50 M DE PISTES – PAS DE LA CASA

EDIFICI CONSUEGRA I:

Planta 3ª Porta 15 (estudi) de 24,- m2 60.000,- €

Planta 4ª Porta 15 (estudi) de 24,- m2 60.000,- €

-O-

CASA UNIFAMILIAR AL CENTRE D´ANDORRA LA VELLA

Distribuida en 3 plantes amb ascensor de 203,- m2 500.000,- €

3 hab., 3 banys, cuina , sala-menjador amb llar de foc

-O-

APARTAMENT SITUAT A ESCALDES – EDIFICI MONTANYA

D´uns 73 m2 distribuits en: Rebedor, cuina-menjador, 1 hab.

bany complet i un traster situat al subsol (21 m2) 120.000,- €

Casa unifamiliar en venta en el centro de Andorra la Vella a dos minutos de la Casa de la Vall zona tranquila sin coches distribuida en tres plantas con ascensor de 203 m2 a 500.000.-€

Casa unifamiliar en el centro de Andorra la Vella a dos minutos de la Casa de la Vall zona tranquila sin coches distribuida en tres plantas con ascensor de 203 m2 a 500.000.-€ 3 habitaciones , 3 baños , cocina, salón comedor con chimenea.

ANDORRA .  Alto nivel de calidad de vida. Seguridad ciudadana y bajo índice de criminalidad. Destino turístico más importante de los Pirineos. Sector comercial dinámico y diverso, Economía próspera. Nuevo marco legal de apertura a la inversión extranjera. Fiscalidad competitiva.  Sistema financiero sólido e internacional. Administración de fácil acceso y favorable puntuación internacional. País innovador y de vanguardia en el campo de la tecnología.

Quien opte a la residencia no lucrativa, tiene que invertir al menos 400.000€ en activos (esta inversión se puede hacer en propiedades inmobiliarias, en un depósito bancario, como inversión en una empresa andorrana, o como depósito (sin intereses) en el INAF (Instituto Nacional Andorrà de Finances).

 

 

 

¡Ya se ha presentado la primera patente en Andorra!

¡Ya se ha presentado la primera patente en Andorra!  Desde el 25 de Enero de este 2016 ya se pueden presentar Patentes en Andorra, y Clarke, Modet & Co. ha tenido el placer de acompañar a uno de sus clientes en su andadura como primer solicitante de patente en este pequeño Principado, noticia que nos alegra compartir, pues nos encontramos ante un hito de gran relevancia, ya que en este país de gran interés comercial, hasta ahora sólo se podían presentar solicitudes de marcas, pero no de patentes.cropped-46-IMG_3403.jpg

Andorra Airlines Riga, Pisa, Lille o Andorra se unen a un mapa con 346 rutas, 38 de ellas nuevas

El crecimiento sin precedentes del aeropuerto de Palma se asienta sobre dos ejes: el refuerzo casi general de las rutas ya existentes con nuevas frecuencias, y la incorporación a la vez al mapa de enlaces de 38 nuevos vuelos directos. Según documentan desde el servicio de comunicación del aeropuerto de Son Sant Joan, Mallorca está conectada durante la temporada de verano que empezó el fin de semana pasado con un total de 157 destinos, seis de ellos nuevos. En el catálogo hay 21 conexiones directas nacionales y 136 internacionales, que es donde más se refuerza la oferta. En total, el aeropuerto gestionará este verano 346 rutas, 38 de ellas nuevas, afirman en Son Sant Joan.

En el mapa de conexiones directas entra por ejemplo la capital de Letonia, Riga, que aumenta el acceso a Mallorca desde la próspera región del Báltico. De ello se encarga desde esta misma semana Air Baltic, que desde Riga ofrece enlaces con destinos tan interesantes para Mallorca como Reykjavik (Islandia), Niza (Francia), Malta, Bakú (Azerbaiyán), Atenas (Grecia) o Dubrovnik y Rijeka (Croacia), por citar solo algunos. A su vez, Andorra Airlines, una compañía nueva, empieza a volar este abril a Palma desde la capital andorrana. Volotea aumenta su oferta desde Mallorca con enlaces a Lille (Francia), Pisa (Italia) o Southampton (Reino Unido). British Airways también operará directamente desde Stansted a Palma a partir de mayo. Air Berlin refuerza frecuencias de ciudades clave como Düsseldorf, al tiempo que Iberia Express estrena su ruta Palma-Stuttgart (cubierta por varias aerolíneas más, y con gran demanda). Zurich suma dos enlaces con Palma, uno de Ryanair y otro de Flygermania. Y todo se complementa con refuerzos estivales de otras aerolíneas de referencia en Palma, como Air Europa, EasyJet, Iberia o la citada Ryanair.

A las 346 rutas de Mallorca hay que añadirle en las islas las 150 de Eivissa (que incorpora 16 nuevas) a 78 destinos, y las 84 de Menorca a 59 destinos (estrena ocho).

Tita Cervera abandonó por unas horas su ‘exilio’ andorrano para presentar en el museo Thyssen de Madrid la muestra Realistas

Tita Cervera abandonó por unas horas su 'exilio' andorrano para presentar en el museo Thyssen de Madrid la muestra Realistas, en la que se exponen obras de pintores tan importantes como Antonio López. La baronesa no desperdició la ocasión para hablar con Informalia y explicarnos por qué está molesta con Montoro y su ministerio desde que mandaron a varios agentes a su yate en Palma.Tita Cervera abandonó por unas horas su ‘exilio’ andorrano para presentar en el museo Thyssen de Madrid la muestra Realistas, en la que se exponen obras de pintores tan importantes como Antonio López. La baronesa no desperdició la ocasión para hablar con Informalia y explicarnos por qué está molesta con Montoro y su ministerio desde que mandaron a varios agentes a su yate en Palma.

La baronesa está muy contenta de su estancia en Andorra, según explicó a Informalia, porque allí tiene muchos amigos y porque frecuenta el Principado desde hace muchos años, ya que su único hermano tenía allí negocios y residencia.

Pero está muy dolida por la persecución fiscal a la que le somete la hacienda pública española encabezada por el ministro Montoro. «Es una falta de respeto y de educación lo que hicieron conmigo hace dos años, mandando a la Guardia Civil a mi yate en Mallorca. Yo doy trabajo a mucha gente en España y siempre he cumplido con mis obligaciones», añadió la baronesa.

Y desveló que ya tiene sede y proyecto para un museo Thyssen en Andorra porque de su colección privada tiene aún muchos cuadros que nunca han sido expuestos.

Así que su estancia en el Principado puede prolongarse para siempre, porque está «encantada», cuenta, y porque ya es un personaje central de la vida social de Andorra.

Y añadimos: porque no está dispuesta a pagar sus impuestos en España (como el resto de los ciudadanos).

Convenio en materia fiscal entre España y Andorra que pretende evitar la doble imposición y luchar contra el fraude fiscal.

El próximo viernes, 26 de febrero, entra en vigor el convenio en materia fiscal entre España y Andorra que pretende evitar la doble imposición y luchar contra el fraude fiscal.  Uno de sus artículos hace mención expresa a la elusión fiscal de artistas y deportistas españoles que fijan su residencia en el país vecino para reducir los impuestos que deben abonar.  Con esta estrategia, estos contribuyentes tributan por sus ganancias en Andorra al 10% y al 24% en España por el impuesto de la renta de los no residentes.  En cualquier caso, el secretario general del sindicato de los Técnicos del Ministerio de Hacienda (Gestha), José María Mollinedo, ha afirmado que las decisiones que toman artistas y deportistas españoles sobre la elección de su residencia fiscal no variará por esta norma.  Mollinedo ha recordado que este artículo también figura en los convenios fiscales firmados por España con Alemania, Francia e Italia, ya que sigue el modelo de la OCDE.  El convenio con Andorra explica que las rentas que un residente de un Estado contratante obtenga del ejercicio de su actividad personal en el otro Estado contratante en calidad de artista del espectáculo, tal como actor de teatro, cine, radio o televisión, o en calidad de músico, o como deportista, pueden someterse a imposición en ese otro Estado.  También subraya que cuando las rentas derivadas de las actividades realizadas por un artista o deportista personalmente y en esa calidad, se atribuyan no al propio artista o deportista sino a otra persona, tales rentas pueden someterse a imposición en el Estado contratante en el que se realicen las actividades del artista o deportista.  En cambio, Mollinedo sí piensa que puede influir en algunas empresas españolas, que prefieran radicarse en Andorra para beneficiarse de un impuesto de sociedades más ventajoso.  El convenio, firmado en Andorra la Vella en enero de 2015, es consecuencia del compromiso del presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, y del jefe del Ejecutivo de Andorra, Antoni Martí, para mejorar las relaciones entre ambos países en el ámbito tributario.  La culminación del acuerdo tuvo lugar en paralelo a la investigación abierta por la Justicia sobre las cuentas que la familia del expresidente de la Generalitat de Cataluña Jordi Pujol tenía en Andorra.  El acuerdo hace referencia al tratamiento de dividendos, intereses, cánones y ganancias patrimoniales, equivalentes a las existentes en el convenio franco-andorrano, que permiten evitar la doble imposición.  Además, el convenio incluye un artículo sobre información fiscal que amplía los efectos del acuerdo de intercambio de información firmado por ambos países en enero de 2010.El próximo viernes, 26 de febrero, entra en vigor el convenio en materia fiscal entre España y Andorra que pretende evitar la doble imposición y luchar contra el fraude fiscal.

Uno de sus artículos hace mención expresa a la elusión fiscal de artistas y deportistas españoles que fijan su residencia en el país vecino para reducir los impuestos que deben abonar.

Con esta estrategia, estos contribuyentes tributan por sus ganancias en Andorra al 10% y al 24% en España por el impuesto de la renta de los no residentes.

En cualquier caso, el secretario general del sindicato de los Técnicos del Ministerio de Hacienda (Gestha), José María Mollinedo, ha afirmado que las decisiones que toman artistas y deportistas españoles sobre la elección de su residencia fiscal no variará por esta norma.

Mollinedo ha recordado que este artículo también figura en los convenios fiscales firmados por España con Alemania, Francia e Italia, ya que sigue el modelo de la OCDE.

El convenio con Andorra explica que las rentas que un residente de un Estado contratante obtenga del ejercicio de su actividad personal en el otro Estado contratante en calidad de artista del espectáculo, tal como actor de teatro, cine, radio o televisión, o en calidad de músico, o como deportista, pueden someterse a imposición en ese otro Estado.

También subraya que cuando las rentas derivadas de las actividades realizadas por un artista o deportista personalmente y en esa calidad, se atribuyan no al propio artista o deportista sino a otra persona, tales rentas pueden someterse a imposición en el Estado contratante en el que se realicen las actividades del artista o deportista.

En cambio, Mollinedo sí piensa que puede influir en algunas empresas españolas, que prefieran radicarse en Andorra para beneficiarse de un impuesto de sociedades más ventajoso.

El convenio, firmado en Andorra la Vella en enero de 2015, es consecuencia del compromiso del presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, y del jefe del Ejecutivo de Andorra, Antoni Martí, para mejorar las relaciones entre ambos países en el ámbito tributario.

La culminación del acuerdo tuvo lugar en paralelo a la investigación abierta por la Justicia sobre las cuentas que la familia del expresidente de la Generalitat de Cataluña Jordi Pujol tenía en Andorra.

El acuerdo hace referencia al tratamiento de dividendos, intereses, cánones y ganancias patrimoniales, equivalentes a las existentes en el convenio franco-andorrano, que permiten evitar la doble imposición.

Además, el convenio incluye un artículo sobre información fiscal que amplía los efectos del acuerdo de intercambio de información firmado por ambos países en enero de 2010.

El CDI amb Espanya, que va entrar en vigor ahir

Les empreses i comerciants del país que presten serveis a Espanya paguen, des d’ahir, els seus impostos exclusivament al Principat.

El conveni per evitar la doble imposició (CDI) amb Espanya, que va entrar en vigor ahir, ha permès haver de deixar de pagar a tots dos països, de manera que si abans havien de pagar en impostos el 24% d’aquests serveis a Espanya i un 10% a Andorra, amb l’entrada en vigor del tractat només hauran de pagar aquesta dar­rera part.

   “La nova regulació per a les empreses que presten serveis fora és un dels punts més importants del nou tractat”, explica el director general del departament de Tributs i de Fronteres de Govern, Albert Hinojosa. Els canvis econòmics-fiscals suposen una oportunitat excel·lent per als empresaris andorrans que desitgen prestar serveis a l’estranger sense ser sotmesos a la retenció, així com als empresaris estrangers establir negocis a Andorra i només estar sotmesos als impostos del Principat.

Dos impostos però reduïts

EL CDI no implica, però, la desaparició de la doble imposició en tots els supòsits. “Hi ha casos en els quals la doble imposició hi seguirà sent, però el tribut a pagar es veurà reduït”, explica el responsable del departament de Tributs. Un exemple d’aquest doble impost però en reducció, contemplat al CDI, és el que es preveu amb els dividends. Posem per cas una empresa matriu establerta al Principat, que té, com a mínim, un 10% de la seva filial, amb seu al país veí. La societat mercantil andorrana rep 100.000 euros en dividends. Fins ara, havia de pagar un 19% d’aquesta quantitat a Espanya i tributar també el 10% al Principat. Amb el nou CDI s’estableix que seguirà pagant els impostos a totes dues bandes però, al país veí, el percentatge es reduirà fins al 5%.

   L’acord també preveu reduccions, encara que en menor grau, per als que tenen menys del 10% de les accions a l’empresa filial o per a les persones físiques que reben beneficis d’una societat espanyola. Fins ara la doble imposició implicava pagar, a banda d’Andorra, un 19% a Espanya. Ara la tributació allà serà del 15%.

   El CDI també inclou l’eliminació de la doble imposició per als residents en la venda de participacions d’una societat a Espanya, sempre que en tingui menys d’un 25% i l’actiu principal no siguin immobles. Fins ara, haurien d’haver pagat al Principat i un 19% dels guanys a Espanya. Ara, l’impost serà exclusiu a Andorra.

   On no hi ha canvis, però sí que s’ha mirat de regularitzar la situació, seguint el model de conveni fiscal suggerit per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), és en el cas de guanys per la venda d’immobles al país veí; de societats on l’actiu principal siguin immobles; o de la venda de participacions en societats espanyoles on el venedor, resident a Andor­ra, en tingui més d’un 25%. En tots tres supòsits, es mantindrà la doble imposició.

   Una altra de les millores econòmiques es produeix amb els cànons. Per exemple, un resident al país obté 10.000 euros en concepte de drets d’autor a Espanya. Seguirà tributant a tots dos països, però el que ha de pagar al país veí es veurà minvat. Concretament abans hauria pagat quasi 2.000 euros a Espanya (19%), però amb el nou règim en seran 500 (5%). L’impost del Principat, però, seguirà sent el mateix.

   També es manté la doble imposició però cau del 19% al 5% els impostos a pagar a Espanya en casos més específics com serien els préstecs fets per residents a entitats estrangeres.

EL CDI amb França

El CDI amb Espanya arriba set mesos després de l’entrada en vigor de l’acord amb França. Tots dos textos són pràcticament iguals i, com en el cas d’Espanya, entre els seus beneficis més palpables i a les facilitats per als empresaris per prestar serveis a l’estranger en suprimir-se l’impost al país destinatari.

   No obstant això, en la comparativa entre tots dos acords, sí que hi ha alguns casos molt específics en els quals el text amb França resulta més beneficiós. Un exemple el trobem amb la venda d’accions d’una societat francesa no cotitzada on l’actiu principal d’aquesta són els immobles. En el cas d’Espanya, la doble imposició sempre hi serà. En el cas de França, el resident andorrà es podria estalviar haver de pagar l’impost a França en el supòsit que els immobles no estiguin afectes a activitats empresarials. També és millor el CDI amb França en el cas dels cànons obtinguts pels drets d’autor, ja que, en aquest cas, es tributarà exclusivament a Andor­ra sempre que aquests no incloguin enregistraments de so i imatge.

   En el cas del CDI amb Portugal, signat el setembre de l’any passat durant la celebració de la Cimera de les Nacions Unides, a Nova York, es troba en aquests moments en procés d’entrar a tràmit parlamentari a tots dos països. Un cop donin llum verda, es podrà fer efectiva la ratificació.

ELS PENSIONISTES RESIDENTS JA NO HAN DE PASSAR COMPTES ALS DOS PAÏSOS

El text limita les retencions al Principat i no hauran de pagar al país d’on s’obté la renda

Els pensionistes que resideixen al país i cobren una pensió d’Espanya hauran de pagar els impostos de la renda a Andorra. Fins ara tenien doble imposició.

Un dels punts clau del nou CDI amb Espanya beneficia directament els pensionistes residents al Principat que, amb l’entrada en vigor del nou text, quedaran exempts de passar comptes tributaris al país veí. “Es tracta d’un atractiu que ens pot servir com a atractiu per a la residència passiva”, assenyala el director general del departament de Tributs i de Fronteres de Govern, Albert Hinojosa.

   Per posar un exemple, fins a l’entrada en vigor del nou text, un resident al país que rebia una pensió de 50.000 euros com a conseqüència d’una ocupació anterior a Espanya, no vinculada a l’administració pública, tenia doble imposició. A banda de tributar sobre aquesta renda al Principat, també ho havia de fer davant de l’Estat Espanyol, amb retencions que podien variar entre el 8% i el 40%. A partir d’ara, les úniques retencions seran les que practiqui Andorra.

   En sentit invers, doncs, també es produirà el benefici. Els pensionistes de la CASS que ja no resideixen al Principat i als quals se’ls feia una doble retenció ja no l’hauran d’assumir.

    Qui sí que seguirà pagant a Andorra, però no al seu país, són els residents que ja no viuen aquí i que havien estat funcionaris de Govern. En el supòsit que hagués de rebre una pensió de més de 100.000 euros, la tributaria només a Andorra i no a tots dos països com estava passant fins ara.

Els Transfronterers

Un dels aspectes que aclareix el nou acord és el que fa referència als transfronterers. Abans de la signatura del conveni Espanya volia que tots els residents espanyols que treballaven a Andor­ra tributessin a Espanya. A partir d’aquest divendres el treballador fronterer que no superi els 60.100 euros i només tingui la feina a Andorra com a font d’ingressos, estarà exempt de tributar a l’Estat espanyol i només podrà fer-ho a Andorra.

   On sí que hi ha canvis és per als residents al Principat que treballin fora, per una empresa estrangera, durant menys de quatre mesos. Fins ara, en aquest supòsit, havia de pagar la doble imposició. Per exemple, posant que per aquesta tasca fos retribuït amb 10.000 euros, havia de pagar a Andorra i un 24% a Espanya, és a dir, uns 2.400 euros. Ara, s’estalviaran d’afrontar els 2.400 euros i només hauran d’assumir la retenció que se’ls apliqui al Principat.

Artiestes i esportistes

Sí que es mantindrà la doble imposició per als artistes i esportistes que resideixin al Principat i siguin remunerats fora del país. En aquest cas, l’impost que pagaran a Espanya serà del 24%. Sí que hi haurà canvis, però, en els casos en què la feina que duguin a terme fora de les nostres fronteres sigui finançada principalment pel Govern d’Andorra. Fins ara, es trobaven que se’ls retenia part dels guanys en tots dos països. Amb el nou CDI, només hauran de passar comptes amb Andorra.

REFORÇ JURÍDIC PER LES RESIDÈNCIES A ANDORRA

L’acord amb Espanya resol els conflictes de residència i evita els supòsits de doble residència. L’acord estableix, a l’article número 4, que una persona no física, que consta com a resident a Andorra i Espanya, es considera resident únicament de l’Estat on té situada la seva seu de direcció efectiva.

   En el cas de les persones físiques, que disposen de residències a tots dos països, l’acord estableix que és resident únicament de l’Estat on manté els vincles personals i econòmics més estrets.